L'ortodòxia pot exclamar que aquestes altres coses no són en sí l'acció. Però aquesta veu tendeix a debilitar-se en la mesura que en gran part l'acció és un fenomen de l'heterogènia artística.

	En tot cas, el que a mi m'interessa no és tant la naturalesa ultima de l'acció com les coses diverses a les que puc accedir des d'ella, principalment la idea de que tot signe ho és temporalment des del gest d'una má al bloc de granit i simultàniament aquest signe te vida pròpia i participa o depen d'altres signes, es a dir, que tot "original" és en part referència, document alhora que tot document es particularitza per defecte i esdeve original.

Un altre de les idees implícites en el proces de fer accions és la de que qualsevol situació, material o lloc pot se vàlid i en especial aquest materials i llocs extra artístics. Axí doncs des de l'acció com a recurs puc, des de l'art, ocupar-me de problemes que no són necesariament de l'art.
	Aquests indicis són a les hores, no el fi del trajecte, sinó la pista a seguir com un altre lloc que no es xifra ni en la matèria explicita ni en l'imponderable gest, suposadament irrepetible. J.C